“Tots els sistemes poden refer-se plenament si se'ls hi retornen les condicions adients. I les condicions adients són les que proveeïx un entorn natural sense intervencions humanes que el destorbin o l'alterin.” j. Liedloff

“Les accions adients són les que ajuden el procés natural, el contacte íntim, no les que el distorsionen. Les accions gentils i autèntiques arrelades en l'amor i l'acceptació.” J. Liedloff

“Cal retornar la dimensió del sagrat a la nostra vida, a la vida de la nació. I el sagrat és el contacte íntim amb el què som.”

Tinc la convicció que és l'hora d'encetar una nova via. La via de la nova consciència.
Una via on les persones que estimem aquesta nació d'una manera radical i que sentim bategar amb força dins nostre aquesta nova consciència de Visió i de domini, d'estimació, d'unitat i de plenitud, poguem fer el paper que tenim encomanat: regenerar aquesta nació.

No proposo cap via política tal com el món l'entén. Proposo fer de llevat, i crear la realitat de plenitud i llibertat que volem per la nació catalana i per a nosaltres, com cèl.lules d'aquesta nació en aquest moment històric.

Això implica:

1. Entendre com es genera la nostra experiència individual i col.lectiva. Entendre que és el nostre nivell de consciència, tal com ens definim, el que crea una experiència de límits o de plenitud.

2. Sortir de l'àmbit de la vella consciència, que tem i dóna poder al món exterior-situacions, persones, lleis ...- i retornar cap dins tot reconeixent que el poder és dins nostre, a la consciència d'harmonia, de plenitud, de poder, que és sempre aquí esperant ser reconeguda. “El Regne de Déu és dins nostre”, no és una frase esotèrica, és la simple realitat de l'ésser. Tant senzilla i tan aliena al món, que costa de copsar. Però quan es copsa és la veritable revolució que canvia les nostres vides.

Proposo plegar les velles veles, i aplegar-se per a viure, treballar i gaudir, des del centrament i l'escolta interior, tot generant un model que depassi les cotilles que ens ofeguen a tots nivells.

No proposo només retornar-nos la capacitat de legislar, retornar-nos la joia de viure la nostra cultura i la llengua genuïna, sinó també una nova manera de viure que hi ha d'anar íntimament lligada, un viure des del nostre centre, sempre girats cap endins, reconeixent, escoltant i expressant aquesta plenitud que és la nostra realitat.
Una manera de viure que es tradueix en una vida que no és al servei del profit econòmic, ni dictada pels grans interessos polítics i financers, sinó que té com objectiu la felicitat i la llibertat humana i nacional,
Un viure que no es deixa xuclar per la tecnologia, sinó que se'n fa l'amo.
Un viure dictat pel nostre centre més íntim, no pels parers dels mitjans de comunicació.

Proposo de crear les condicions (1) perquè els homes i dones i els infants puguin desenvolupar les seves potencialitats i viure en un contacte amb ells mateixos tant net i genuí que cap engalipamentd del món de la vella consciència els pugui seduir.

“Deu homes justos poden salvar una ciutat”.

Què vol dir aquesta frase? No fa referència als homes que respecten la justícia del món, sinó els que mantenen la seva consciència fidel a la Veritat radical, que és la perfecció i plenitud de tot el què existeix, cada cosa i cada persona al seu lloc, el lloc que pot estimar i fer florir. Sense deixar-se tombar ni amotllar-se a les propostes a la baixa que les circumstàncies contínuament ens proposen. Si hi ha un nucli de gent que es manté en aquesta consciència, i la viu, els efectes són exponencials i transformadors.

És aquesta la tasca que proposo. Fer brollar de dins nostre aquest món d'identitat genuïna, de plenitud, d'ordre, de domini, d'estimació, per a nosaltres i per a la nació catalana.

Proposo de ser el bressol de la regeneració nacional i individual i del model de lideratge.

Unes quantes decàdes després del Compromís de Casp, la via de regeneració que exposem aquí, ja va ser donada, a una nena, en una visió, a l'indret on ara hi ha el santuarid el Miracle, a Riner, al Solsonès. “Gireu-vos de part de la Veritat”. Però enlloc d'entendre-ho com la única via de vida tant personal com nacional que ens podia treure del forat on havíem caigut, ho van reduir a un miracle i a candeles enceses per a demanar gràcies. Malaguanyada oportunitat!! I ja en veiem els resultats. El pendent avall ha sigut inaturable.

La nació catalana té les seves arrels a Occitània, la nostra llengua és una llengua occitana, i tant la història de la nació Occitana, escapçada brutalment pels francs i el Vaticà amb la creuda contra els càtars, com la de la nació catalana van ser exponents al seu moment d'esplendor, d'una manera de viure capdavantera, lliure i de consciència evolucionada, tant, que el món no ho va tolerar i les va guillotinar. Van escapçar el cap i van nafrar el cos, però no van poder tocar l'Ànima, que ara rebrota. Francesc Pujols va sintetitzar amb simplicitat corprenedora els valors que van afaiçonar la nostra cultura occitana i catalana: la Veritat, la bonesa i la bellesa.

Ens en podem fer els instruments i esdevenir-ne els hereus tot recollint els fruits dels nostres ancestres. Podem ser el fil que lliga el començament gloriós de la nostra història amb la tasca de regeneració que tenim al davant. I ho hem de fer d'una manera genuïna, honesta, íntegra. Poderosa. Absolutament girats vers la nostra autèntica realitat. La consciència de plenitud dins nostre.
Només se'ns demana que comencem, amb absoluta convicció i integritat. Que centrem la nostra ment, el nostre cor i les nostres entranyes, o sigui, el nostre pensament, la nostra paraula i les obres que se'n deriven, en aquesta realitat “La Verita, la bonesa i la bellesa”, fent-ne el raser del nostre viure i l'empremta de la regeneració. Si trobem la visó i la força dins nostre per a ser-hi fidels, el camí es deplegarà davant nostre. Serem el llevat que fermentarà tota la pasta, la nació sencera.

Som els que tenim la visió de plenitud nacional i frisem per veure-la a la nostra vida, a la vida dels nostres carrers i dels nostres pobles i ciutats, els que l'hem de construir. I no hem d'esperar que els que encara jeuen a la palla, els que encara tenen el cap , el cor i les entranyes tenallades per la vella consciència, es desvetllin i ens maregin amb referèndums ni eleccions inútils. Deixem que la vella consciència vagi fent els seus darrers cops de cua. No té esma per fer res més.
Els qui estimem aquesta nació, els qui no ens hem doblegat a la colonització ni a les lleis del colonitzador, en som els hereus legítims i som els que l'hem de fer renéixer de les seves cendres. Ningú ni res ens pot aturar, perquè no reconeixem cap legitimitat fora de la Veritat, la plenitud de tot el què existeix, cada cosa i cada persona al seu lloc, ni farem el joc a ningú.

La crida del Fénix és clara:

“Només podem experimentar circumstàncies i condicions de plenitud quan primer les trobem i les reconeixem dins de la nostra consciència, quan fonamentem tota la nostra acció en aquesta visió de plenitud interior i no donem cap poder al món dels efectes.”

(1) Les condicions per a generar i mantenir aquest contacte íntim amb el nostre centre, que és la garantia del coratge, de la integritat i de la visió es basen en l'aplicació dels principis de continuïtat exposats per la J. Liedloff, dels principis articulats per Wilhelm Reich i servats fidelment pel Col.legi d'Orgonomia amb seu als USA i per la tasca pràctica presentada per en J. Goldsmith, per a ancorar la nostra vida al nivell més estable i enlairat de consciència. Liedloff, Reich i Goldsmith són tres baules d'un mateix cadenat, tres perles d'un mateix collaret de pensament i praxis alliberadores que s'enllacen harmoniosament i bella.

Liedloff exposa magistralment com les condicions que viu un nadó des que és engendrat i els primers anys de la seva vida, bàsicament les relacions afectives amb la mare, determinen el marc de creences amb que mirarà i es relacionarà amb els altres i amb el món. N'explica les condicions òptimes, i assenyala com el món patriarcal occidental s'ha desviat del continu, i els efectes que això ha generat, especialment la manca de contacte amb un mateix i amb els altres, que porta el civilitzat a cercar sempre a fora per a sadollar la seva vida.

El geni de Reich, des de la seva pròpia i revolucionària perspectiva, ens diu el mateix que la Liedloff, però va més enllà i articula un sistema terapéutic per a revertir els efectes que té la manera errònia i antinatural de viure i pujar la canalla. El sistema per si mateix és una declaració del principi vital, permetre que allò que és, es manifesti de manera espontània, i el seu darrer i únic objectiu és retornar el contacte de l'individu amb el seu nucli, amb el sentiment de bonesa i rectitud incondicional, amb la seva dimensió real.

El darrer esglaó, són els principis articulats per en Goldsmith, que pouen en la saviesa ancestral i la refinen. Ens presenta amb una precisió astoradora la teoria, i sobretot la pràctica, que té el potencial de transformar el nostre nivell de consciència, i, per tant el domini que expressem a la nostra vida.