La realitat que experimentem, tant individual com col·lectiva, reflecteix d'una manera inexorable el nostre nivell de consciència.

Tot allò que creiem, els límits i els dons amb què ens identifiquem, els valors....l'univers interior que definim com a nostre és el que trobem a la nostra experiència vital tant individual com nacional. Per això el primer que cal fer quan l'experiència que vivim no expressa plenitud i harmonia és mirar-se i observar curosament, sense judicis però amb absoluta honestedat, què acceptem com la nostra “veritat”. Com ens definim. Amb quins límits ens identifiquem.

De fet tot ésser, individual o nacional, és fonamentalment incondicionat. És l'acceptació i la identificació amb els condicionants i els límits que la vida li presenta, el que l'engoleix cap a una experiència de límits, Els mateixos límits amb què s'ha identificat.

L'experiència humana és una prova constant, una pregunta contínua: acceptes, et doblegues i fas teus els límits que se't presenten, o exerceixes el domini i els deixes passar de llarg, sense lluitar-hi, sense fer-te'ls teus, sense doblegar-t'hi, sense escenificar-los?

Molt pocs ho saben. Molt pocs ho entenen, i per això esdevenim víctimes de la nostra inconsciència, esdevenim víctimes del joc del món.

Tot autèntic procés d'alliberament individual comença observant imparcialment les identificacions, els jocs en què la ment s'ha embolicat, i adonant-se que la nostra experiència n'és un reflex. En lloc de lluitar contra la realitat que experimentem amb els sentits, ens adonem que aquesta realitat canvia quan canviem les nostres identificacions, quan ens adonem que la realitat del món exterior és un efecte del món interior.

Per això en un procés d'alliberament nacional, quan cerquem desfer-nos d'allò que ens ofega i ens anorrea, el primer pas que cal fer és adonar-se de les creences profundes, dels límits, de les identificacions... que l'experiència històrica ens ha servit amb safata i hem acceptat. Cal veure amb lucidesa a què donem poder i què temem, a què ens dobleguem i què creiem impossible.
Només quan hàgim encarat el nostre món interior col·lectiu, el nostre inconscient col·lectiu, i n'hàgim copsat la seva naturalesa condicional. Ens hàgim adonat que no hi som lligats, si no volem lligar-nos-hi. Ens hàgim adonat que tenim el domini d'acceptar o rebutjar, i per tant no som víctimes, sinó creadors del nostre món interior, haurem trobat el desllorigador que afaiçona el nostre món exterior. I llavors sabrem amb una certesa absoluta que si volem una pàtria lliure i plena, aquesta ha de ser la convicció i la vivència profunda de la nostra consciència.
Pensar que un canvi legal exterior, sense un canvi alhora de la nostra consciència col·lectiva, ens farà una nació lliure i arreglarà els problemes nacionals que patim és pixar fora de test. És enganyar-se.