És la que es planta radicalment en la Visió profunda de la Realitat, on tot és sencer i harmònic.
I perquè viu arrelada a la Visió d'allò que és, més enllà de la percepció enganyosa dels sentits, n'esdevé un instrument.
La nova consciència és unificada: té el cap, el cor i les entranyes enfocades cap a un sol objectiu: la veritat de tot el que és. Al nostre cas, la Veritat de la nació catalana.
És clara, sense ombres. Recta.
Exerceix el domini que li és propi, i bandeja els límits amb la simplicitat del qui sap que és la nostra acceptació o el nostre refús el factor determinant que els perpetua o els dissol.
La nova consciència diu blanc al que és blanc, i negre al que és negre. No fa concessions als poders ni a les modes. La seva paraula és esmolada i destria el moll de l'ós.
La nova consciència obre la boca quan ha de dir el que cal dir. Actua quan se li dóna el comandament. No cerca el protagonisme ni es perd en la paraula buida i inútil.
Ara i aquí és l'instrument de l'Esperit de la nació catalana. Només aquesta consciència pot acomplir el procés de regeneració nacional i restituir la unitat, la plenitud, la riquesa i la glòria de la nació catalana.
Una Catalunya plena i gloriosa només es viable si va de bracet amb aquesta nova consciència de domini.
La vella consciència va de bracet amb la nació que avui veiem: desintegrada, sense autoestima ni domini. Negligit, humiliat i degenerat el seu signe d'identitat fonamental, la llengua. La vella consciència ha esborrat la nació i n'ha deixat només l'ombra. Una ombra que no sadolla. I que s'esvaeix per moments.
És impossible una Catalunya plena i realment lliure mentre la vella consciència tingui agafades les regnes del procés d'independència.
Cada consciència fa els seus fruits. Hem de triar quin fruit volem: una independència que escombri límits i restitueixi la nostra plenitud nacional, o una independència borda que reprodueixi els mateixos límits angoixants en què ara sobrevivim.
Si volem un canvi real de la nostra vida nacional és imperatiu entendre la correlació que hi ha entre el nostre nivell de consciència col·lectiu, i especialment dels dirigents, i la nació que afaiçonem.
Una consciència feble, sense Visió, buida d'identitat no pot engendrar una nació forta, regenerada i unida.
Només la nova consciència ancorada en la Visió de la plenitud nacional i del domini pot ferho.
No hi ha volta de full.