“l'oblit, la inconsciència ens fa incomplerts, malalts i febles”

En tot procés d'agressió i colonització, el mecanisme de supervivència actua esborrant les ferides de la consciència collectiva i abocant-les, juntament amb tots aquells trets del caràcter que podrien qüestionar la situació de submissió, a l'inconscient collectiu nacional. Aquets procés afebleix i perpetua la perllongació de l'agressió i de l'abús.

Aquest mecanisme reprimeix també l'expressió de la ràbia com a resposta natural a la violència( tant física com legal) soferta. El colonitzat en lloc de dirigir la ràbia cap enfora, per neutralitzar l'agressor i l'agressió, la gira contra ell mateix, en una espiral d'autodi i automenyspreu, que és l'objectiu darrer del colonitzador.

Per tant, tot procés de regeneració implica necessariament crear l'instrument per fer conscient aquest mecanisme psicològic i capgirar-lo-lo. Cal reviure i treure de l'oblit els greuges soferts i canalitzar tota la frustració i la ràbia engolida durant segles, en un procés racional i alliberador. Aquest és el paper que ha de tenir el Judici en què culminarà el procés que ara iniciem. En alliberar aquestes emocions i energies tant poderoses i integrar tota la memòria històrica i els trets de caràcter a que s'havia renunciat per fer més suportable la vida en situació de submissió, la personalitat nacional tornarà a esdevenir completa i forta.

El poble català es forneix, doncs, en aquest moment històric, del Judici com l'eina terapèutica que permeti a tot el nostre cos nacional, somatitzar i fer conscient les profundes ferides psicològiques que tenim gravades i oblidades al nostre insconscient collectiu, a fi de mobilitzar la ingent energia que ara tenim atrapada en aquest procés de negació i culminar amb èxit el procés d'independència que ja hem iniciat.

A més d'assolir un tipus de resolució a través del Judici, per tota la frustració i la ràbia que embolcalla l'abús històric sofert, cal treballar el tema de la retribució.
Encara que el colonitzador sigui jutjat, no n'hi ha prou per arranjar la qüestió, per la nació que n'ha estat la víctima.
Cal preguntar-se quin era l'objectiu darrer del colonitzador, i en fer conscient la voluntat d'anorreament, d'anihilació, d'assimilació que es perseguia, es poden forjar les actituds i els instruments per a evitar que aquest objectiu es perpetui o vagi infectant la nostra vida nacional.

I és precisament, per assegurar la retribució, i no quedar-nos a mig camí del procés d'alliberament, amb una nació independent políticament, però amb l'empremta psicològica colonitzadora que justifiqui límits lingüístics, territorials o de qualsevol altre tipus, que cal esborrar de la vida pública tots aquells homes que fins ara han justificat i acceptat des dels llocs de poder, aquests límits imposats pels colonitzadors.