-
El discurs dels espanyolistes de tot l'espectre polític, pel què fa a la llengua és la manipulació i la mentida més descarada i letal de tot el procés colonitzador en què estem immersos.
-
El problema de la llengua catalana és un problema de colonització, una colonització que ha orquestrat al llarg de segles un autèntic genocidi lingüístic per aconseguir l'objectiu final que persegueixen: L'ASSIMILACIO de la nació catalana dins d'Espanya ( i França).
-
La llengua es allà on s'abraona més la política colonitzadora precisament perquè és el signe d'identitat més important i, per tant, l'escull que entrebanca més el procés d 'assimilació.
-
Què és la colonització?
La colonització és un procés de manipulació històrica, psíquica i mental que cerca destruir l'autoestima del qui la pateix i folkloritzar i anorrear TOTS els seus signes d'identitat i referents culturals.
Hi ha tres trets que es troben en tot procés colonitzador, i defineixen, com veuran de seguida, les relacions entre Catalunya i Espanya.-El país que pateix la colonització forma part d'un estat altre que ell mateix per la força de les armes i de la llei imposada pels vencedors. Aquí podríem anomenar un reguitzell de guerres que Espanya ha fet contra Catalunya, la darrera la mal anomenada Guerra Civil. Recordem que les tropes franquistes mentre campaven per terres castellanes s'autoanomenaven exèrcit d'alliberament, quan van entrar a Catalunya es van redefinir i s'autoanomenaren exercit d'ocupació.
-Hi ha un procés d'espoliació progressiu que escanya el país sotmés per a engreixar la metròpoli.
-Hi ha un procés d'assimilació cultural i lingüística sobre la nació colonitzada.
-
Tant les llengües castellana com la francesa, no oblidem que la nació catalana va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, són llengües IL.LEGITIMES dins la nació catalana, perquè usurpen dins la nació catalana un lloc que no els correspon i que s'han otorgat per la FORÇA tant de les armes com de la llei.
-
La colonització ja ve de lluny, des del Compromís de Casp, i va començar per L'ASSIMILACIO progressiva de la cúpula de la nació (les classes nobles) i per la substitució de la llengua catalana per la castellana a la vida de la cort catalana, perquè un poble sense dirigents fidels a la nació i una ànima(le llengua és el signe d'identitat per excel.lència dels catalans) que ha perdut la preeminència social esdevé un poble feble i en procés de desintegració, més fàcil de doblegar que en la seva plenitud, tal com es va demostrar a la desfeta de 1707-14.
-
La colonitzacio lingüística ha passat per dues etapes:
-l'ús de la brutalitat contra la llengua (prohibicions, tortures, mort)
-l'ús de la mentida i la manipulació a l'etapa “democràtica” que pretèn ignorar tot el greuge històric que s'ha fet contra el català, imposa el BILINGUISME, venut com la panacea de la tolerància i els drets individuals, quan de fet, condemna definitivament la llengua catalana a la DECADENCIA INEVITABLE perquè la fa INNECESSARIA DINTRE MATEIX de casa seva.
-
Una llengua que no ES NECESSARIA DINTRE DEL SEU TERRITORI NACIONAL està CONDEMNADA a la desaparició. Exemple: Irlanda.
-
El bilingüisme enmascara un procés de SUBSTITUCIO linguistica de la llengua pròpia per la llengua imposada pels colonitzadors. La llengua més útil i recolzada des del poder polític i mediàtic acaba imposant-se sobre la que ha estat històricament castigada i humiliada.
-
L'ESTRATEGIA actual contra la llengua és d'un CINISME esgarrifós.
Han bastit una escenografia on l'espanyolisme més descarat juga el paper dels agitadors, dels defensors dels drets individuals dels castellanoparlants que fan servir de carn de canó de l'estat colonitzador ( que quedi clar que no és pas de tots els castellanoparlants), dels que fan soroll per distreure el personal i fer passar per asssenyada i moderada la política que és realment letal per la llengua: el bilingüisme.
Tot bon observador sap veure que el bilingüisme és l'autèntica bomba d'efectes retardats activada contra la llengua catalana, perquè la mata sense fer soroll. Li va reduint progressivament el seu àmbit natural fins a fer-la INUTIL.(Mary Mc Faden)Els qui propugnen i defensen el bilingüisme són tant enemics de la llengua o més, del què ho són els bel.ligerants lingüistes castellanòfons. Els belligerants lingüístes castellanòfons són, tanmateix, més cínics perquè capgiren absolutament la realitat erigint els castellanoparlants dins de Catalunya com les víctimes, quan, de fet, aquests castellanoparlants són les eines de destrucció lingüística de la llengua catalana, la llengua pròpia de la nació catalana . Unes víctimes amb una estructura d'estat i una xarxa mediàtica poderosíssima a darrera. Pobrissons!
- Els castellanoparlants més lúcids i amb sentit comú i entenen que hom s'ha d'integrar a la vida pública i a la llengua pròpia del país on han anat i no estan disposats a ser la carn de canó dels colonitzadors, els dirigents del mateix estat que els va fer marxar de la seva terra amb una mà a davant i una altra a darrera.
-
L'argument dels drets lingüístics individuals que aquesta bel.ligerants lingüístics castellanòfons abanderen és una gran mentida que cerca anar reduint l'espai d'ús que li correspon legitimament al català. Si fos veritable, seria universal. I prou saben que no ho és. Per què, gosarien a exigir amb la prepotència que aquí exhibeixen, els drets lingüístics individuals que aquí abanderen, si anessin a viure a Grècia, a Itàlia o a Alemanya? No. Acatarien la llei i emprarien la llengua pròpia del país, com ha de ser.
-
Allò que és universal i de sentit comú i just és que totes les persones vinguin d'on vinguin HAN D'EMPRAR A LA VIDA PUBLICA LA LLENGUA DEL PAIS ON VIUEN, sinó es converteixen en elements desintegradors del país.
-
La “democràcia” tapa les vergonyes als colonitzadors i els permet acabar amb total impunitat el genocidi lingüístic que tenen organitzat des de fa segles.
Pel què fa a la llengua, com en tantes altres coses, la democràcia espanyola és un ESCARNI.
Comparem-la amb la Suïssa, on cada grup nacional al seu territori té plenitud lingüítica inqüestionada i defensada pel govern de l'estat. A ningú li passaria pel cap exigir o imposar una llengua en un territori que no li fos propi. I entre ells en molts casos s'entenen en anglès.
Però, és clar, Espanya no és Suïssa, i no es pot esperar d'un estat que fins fa poc ensenyava a les seves universitat una assignatura anomenada”el arte de la colonización” que entengui res més enllà dels drets de la nació castellana amb la qual s'ha identificat, que entengui l'exigència de plenitud de tota nació, i que tingui la humilitat de demanar perdó pel genocidi lingüístic perpetrat. -
Els Governs de la Generalitat des de la transicio fina avui han negligit i han desertat pel què fa a la defensa del català com ja ho va denunciar l'eminent lingüísta Joan Solà. No tant sols promouen una legalitat, el bilingüisme, que condemna el català a la desparició a mitjà termini, sinó que ni s'amoïnen gaire per fer complir la migrada llei de política lingüítica que tenim, I accepten sense piular tota retallada lingüística feta pel govern espanyol o pel “seu” Tribunal Constitucional.
-
Només hi ha un camí legítim i just per al problema lingüístic: establir una legalitat que RESTITUEIXI a la llengua catalana la LEGITIMITAT que li correspon i li retorni el lloc i la funció cohesionadora del cos social català que tenia abans no s'iniciés el procés colonitzador. I es faci complir amb el pols ferm amb que es fan complir les altres lleis.
-
Pensar que la llengua catalana pot retornar a la seva plenitud i hegemonia social SENSE EL COMPROMIS DECIDIT DELS GOVERNANTS de la nació és un MIRATGE. Per més que faci el poble, si no hi ha el compromís dels governants només es pot resistir, perquè el poble no pot anar més enllà dels seus governants. L'OPCIO REAL DEL POBLE CATALÂ A FAVOR DE LA LLENGUA LEGITIMA DE CATALUNYA ES POSAR AL CAPDAVANT DEL PAIS UNA NOVA CLASSE POLÏTICA NO CONTAMINADA PEL CLAUDICACIONISME I COL.LABORACIONISME AMB ELS COLONITZADORS.
-
Voler fer creure que el VOLUNTARISME del poble ha de suplir la negligència I la deserció dels governants i que pot invertir la tendència actual de SUBSTITUCIÖ LINGUISTICA és una presa de pèl com una casa de pagès. L'únic que fa el voluntarisme SENSE EL COMPROMIS DECIDIT DELS GOVERNANTS és allargar l'agonia lingüística que vivim.
-
En ple s. XXI cap persona honesta i lúcida HA DE TOLERAR que la nació on viu vegi la seva plenitud lingüística negada per l'opressió d'una altra nació.
Cada persona que viu dins la nació catalana decideix amb la llengua que empra en cada un dels seus actes si s'alinia al bàndol dels qui treballen per l'alliberament i la plenitud de la nació catalana o bé si esdevé força de xoc al servei dels interessos colonitzadors. En aquesta darrera etapa del procés en què la planificada substitució demogràfica ha servit per consolidar la imposició legal de la llengua castellana i francesa, i cloure la disolució caòtica dins els estats espanyol i francès, no hi ha espai per a la neutralitat. Tant si en som conscients com no, el viure quotidià exigeix de cada un de nosaltres una definició constant i inequívoca.
Enunciats de les idees resum:
-
que el català és la llengua pròpia I LEGITIMA de la nació catalana.
-
que patim un procés de colonització que té com a objectiu final la SUBSTITUCIO del català pel castellà (i el francès a la Catalunya del Nord), substitució que culminarà el procés d'ASSIMILACIÖ dins d'Espanya .
-
que els castellà I el francès han estat imposats en aquest procés de colonització per la FORÇA de les armes I de la llei dels USURPADORS I que per tant són llengües il.legítimes a la VIDA PUBLICA de la nació catalana.
-
que el BILINGUISME és la darrera etapa de l'estratègia colonitzadora, perquè redueix progressivament l'ús del català iel fa INNECESSARI, codemnant-lo a la guetització i a la desaparició a mitjà termini. Irlanda.
-
que els anomenats”drets lingüístics” que defensen els colonitzadors amb tant d'èmfasi són un eufemisme que amaga l'entronització dels “drets il-legítims de colonització” imposats amb les armes.
-
que en aquesta darrera etapa del procés colonitzador s'han propiciat moviments demogràfics, als quals se'ls dificulta el procés d'integració amb la llengua del país per a emprart-los, si cauen en la trampa que els han parat, com a carn de canó per a cloure per sempre el procés d'ASSIMILACIO lingüística. La immigració i els fills de la immigració tant peninsular com d'arreu, han de ser conscients del paper que se'ls ha assignat en aquest procés. I han de decidir si volen fer costat als botxins de Catalunya o treballar per la plenitud de la llengua i de la nació que ha de ser la seva i la dels seus fills.