No és la naturalesa dels períodes de desintegració com el que vivim, tombar-se cap a la prosperitat i la plenitud de manera natural. La seva inèrcia és la destrucció nacional total. La mentida i l'error que els ha engendrat i que els nodreix ha de ser vist i extirpat si volem un canvi real i durador. I cal el lideratge recte i adient per fer aquest procés. Amb bones intencions i unitats formals no n'hi ha prou. La inèrcia de l'error que ha afaiçonat la colònia que patim, ha de ser encarada per la rectitud del qui s'ha compromès amb cor i ànima a fer la tasca de l'alliberament.

Cada error ignorat, cada mentida no afrontada és la mare dels conflictes i de les febleses que manté la nació encalladaals límits que es volen superar.

El lideratge recte, és doncs, el factor més crucial per assegurar un procés de regeneració que acompleixi tots els objectius i ens retorni la nació:

• neta de totes les mentides letals que se li han inoculat, desempallegada de les febleses que se li han carregat, alliberada de les traïcions que l'han esquarterada, humiliada i venuda,
• i, doncs, absolutament conscient de la seva vàlua.

El lideratge és la capacitat d'una persona o d'un grup de persones de plantar-se fermament i fidel en la Visió de plenitud i vàlua d'allò que cal regenerar, sigui una situació, una nació....i permetre que aquesta Visió interior dicti les seves accions.

L'autèntic lideratge sempre va de dins cap enfora i de dalt cap a baix. Neix de conviccions profundes que depassen circumstàncies i modes. Hi veu més enllà del que els ulls copsen. Sempre arrelat en la plenitud del que existeix. Sense por, sense haver de plaure ningú. Té un únic objectiu: trencar els motllos dels límits i fer evident la Visió que l'empeny i el guia. L'autèntic lideratge va de la Visió a l'acció. És la claror interior de la Visió en què s'arrela la que dicta l'acció recta i allibera.

L'autèntic lideratge es consagra amb tot el cor a la tasca d'alliberament, i l'empremta del lideratge, que és la fortalesa de caràcter, brolla d'aquesta rectitud interior, que anorrea tot allò que és fals i roí.

És aquesta fortalesa de caràcter, la que teixeix la unitat. Sense aquesta força central, tota unitat externa és només un miratge que s'esfondra als moments decisius.

És la seva capacitat d'encarar l'error i fer-lo sortir dels amagatalls ideològics, polítics.. sense donar-li poder, sense entretenir-s'hi, el que dissol l'error, i fa del lideratge el motor de la regeneració.

A casa nostra, justament perquè les classes dirigents radicalment fidels al país han sigut aquests sis cents anys sistemàticament anorreades i expulsades, la idea del lideratge ens és estranya. Fa segles que no podem reposar tranquils amb la certesa que els qui governen, defensin, protegeixin i vetllin per la nostra plenitud nacional. La desconfiança que l'experiència històrica ha generat al cor dels catalans, de malfiança absoluta amb el poder, s'entén, però no justifica que no siguem bons per veure que justament l'absència d'aquest lideratge fidel al país és el que ens ha abocat i ens ha mantingut en aquesta situació de colonització destructora.
Perquè un home assassini, no condemnem tots els homes. Si la nefasta experiència històrica del lideratge a casa nostra aquests darrers segles, no desvetlla al cor i a la ment dels catalans, la pruïja, el deler, l'afany de posar al capdavant de la nació un lideratge insubornable i absolutament fidel a la Visió de plenitud nacional, i s'entesten a pensar que des de baix es pot empènyer i controlar el procés d'independència a mans de la vella consciència, el fracàs és servit amb safata.
Si la vella consciència té les regnes i el poder de decisió, per molt que l'empenyin, no pot fer més del què ha fet fins ara. Ambigüitats i jugar el joc del possibilismes. L'hi heu vist cap gest regenerador? Cap gest alliberador que no hagi sigut forçat per les circumstàncies?

Vivim moments delicats. El futur de la nació catalana és en joc. Ara ens cal més que mai, allunyarnos dels tòpics i estudiar la història amb saviesa i volent-hi llegir els missatges que s'hi han escrit per als qui vivim aquests moments històrics. No podem tornar a errar-la. Seria fatal.

La nació catalana reclama amb gemecs inefables que s'acabi el regnat de la vella consciència i que la vàlua i la rectitud interior dels qui han restat en la Visió, impol·luts, emergeixi amb força, agafi les regnes de la nació. I la regeneri.